Conferència Albert

La inteligencia consiste no sólo en el conocimiento, 

sino también en la destreza de aplicar los conocimientos en la práctica.

(Aristóteles)

Bon dia,

Començo una nova entrada on continuo reflexionant sobre les bones pràctiques, ja que aquestes em permeten enriquir i potenciar el meu aprenentatge envers a l’educació infantil, formant-me així el més possible, per ser una docent ideal. 

Per aquest motiu, avui parlaré sobre una conferència que vaig tenir en la classe de l’assignatura de Reflexió i Innovació Educatives. 

Donava la conferència n’Albert, qui ha estudiat Educació Infantil i Psicopedagogia, i és mestre de l’escola de Son Ferrer, en Palma de Mallorca. En ella, se’ns parlava de l’experiència d’aquest mestre en l’escola on treballa.

De les vivències contades en ella, he pogut observar i analitzar quins indicadors de bones pràctiques (basant-me en el llistat establert entre tota la classe) s’acompleixen i quins no. Així, més concretament, a continuació, em dedicaré a parlar sobre això:

-INDICADORS QUE SÍ S’ACOMPLEIXEN:

•          Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: ja que el punt de partida per combatre la desil·lusió de mestres i infants, davant d’una escola complexa, és la inclusió. És a dir, que tots els nens i nenes tinguin el mateixos drets i oportunitats per aprendre i poder triar què aprendre, oferint diferents alternatives. Per aquesta raó es pot afirmar que volen potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant, al igual que es deixa clar que hi ha una escolta i mirada activa cap a l’alumnat.

•          Temps i espais per a la reflexió: ja que se’ns mostra al llarg de l conferència com n’Albert a través de les seves vivències, fonamentacions i seminaris que acudeix, s’adona i reflexiona sobre la seva tasca educativa. Així, reflexiona sobre la importància de la família, d’existir cohesió amb el que fem, i de la cooperació.

•          Implicació i compromís educatiu: aquest indicador n’Albert ens deixa molt clar que sí l’acompleix, ja que en tot moment ens fa referència a la paraula compromís i a més, amb les accions que ens conta, ja deixa clara la seva implicació. Per exemple: mostra implicació i compromís per canviar aquella situació de desil·lusió de mestres i infants, formant-se, realitzant intercanvis pedagògics i adaptant aquests aprenentatges a la seva escola.

•          Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica: Penso que aquest indicador també l’acompleix perquè n’Albert ens deixa clar que totes les activitats, dinàmiques i propostes comporten una planificació, una reflexió, un desenvolupament i una valoració per saber si funciona o cal modificar alguna cosa. Aquest mestre ens diu que tot el que fan a l’escoleta implica una revisió.

•          Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts: També es compleix perquè en l’escola realitzen diferents dinàmiques on hi ha diversos tipus d’agrupaments. Per exemple: “amics especials”, “aules germanes”, “parelles lectores”, tallers, “1,2,4”, etc. 

•          Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn: aquest indicador està molt clar perquè tenen un projecte de millora del pati i un projecte de coordinació amb l’IES, un programa d’educació viària,...

•           Treball cooperatiu dels mestres: tinc molta certesa del compliment d’aquest ítem perquè un dels aspectes que més es defensa en la conferència és la importància del treball cooperatiu entre tots els agents educatius. Per exemple, en l’escola de Son Ferrer, les dinàmiques que fan els infants, també les fan els mestres. A més, cada planificació comporta un consens entre l’equip docent.

•          Treball cooperatiu amb les famílies: aquest indicador queda reflectit en el moment en que n’Albert ens comenta que les famílies participen en les dinàmiques de l’aula (P3 dia del protagonista, P4 explicació d’oficis,...), hi ha sessions de formació adreçades a les famílies sobre temàtiques del seu interès, es fan festes i diades de col·laboració conjunta, realitzen un projecte d’escola competent – famílies competents, entre altres.

•          Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat: afirmo que aquest també es compleix degut a les explicacions de dinàmiques que es realitzen on es fomenta la cooperació entre infants. Per exemple: “amics especials”, “parelles lectores”, “aules germanes”, “conta-contes”,...

•          Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica: es compleix perquè tots els canvis i propostes impliquen una reflexió. 

•          Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora: Ja des d’un inici n’Albert ens fa conscients de l’autoavaluació que ha anat realitzant sobre la seva pràctica educativa, al llarg de tots els seus anys com a professionals. De fet, ens esmenta que a través de diversos seminaris, s’ha adonat d’alguns dels seus errors i de que vol millorar-los. Com per exemple, es va adonar que no treballava les competències bàsiques.

•           El procés de canvi té importància: En el moment que n’Albert té en compte els seus errors, decideix fer un canvi, però tot el procés que implica canviar, cal analitzar-lo i avaluar-lo per poder fer una millora. Sent així conscient del que fa i plantejant-se en cada instant si ho fa bé o no.

•          Ha de ser documentada: Ja amb aquesta conferència queda documentada la seva pràctica educativa, al igual que fent servir vídeos, plafons, ensenyant i implicant als pares en l’escola, entre altres.

•           Fonamentació teòrica al darrera: Per poder fer un canvi, n’Albert ha realitzat diversos intercanvis pedagògics, ha visitat varies escoles, ha acudit a molt de seminaris, etc.

•           Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes: n’Albert ha anat adaptant totes aquelles informacions i teories rebudes a la seva escola i ha aportat nous mètodes de treball com és el treball cooperatiu.

•          Consens entre la comunitat educativa: Es dóna importància de que existeix un consens entre la comunitat educativa per poder realitzar les propostes i canvis plantejats. D’aquí que es fomenti una bona relació i comunicació entre tots els agents implicats.

•          Fomentar la motivació de l’alumnat: la motivació de l’alumnat es veu potenciada gràcies a l’aprenentatge cooperatiu, a les diverses dinàmiques que es realitzen entre infants d’igual i diferent edat.

•          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants: aquest ítem no s’ha parlat directament, però s’ha deixat entreveure a través de comentaris de que realitzen projectes. A més, aquest indicador implica d’altre, que és el de considerar a l’alumne protagonista del seu procés d’aprenentatge (també es deixa entreveure).

• Potenciar l’autonomia de l’alumnat. Penso que es compleix, perquè per exemple ens ha comentat que inclòs els infants arriben a organitzar-se tot sols; i en fa pensar-ho les diverses dinàmiques que es fan en el centre.

•           Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació: els canvis s’han anat plantejant entre els mestres, intentant convèncer els uns als altres, per mitjà del diàleg, el consens i la negociació.

•          Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral: Gràcies a les diferents dinàmiques cooperatives i de la cohesió, aquest ítem s’arriba a complir.

•           Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent: Opino que si la metodologia és activa, socioconstructivista, i amb diferents tipus d’agrupaments és perquè parteix de la concepció de fonamentar un currículum obert i flexible.

•          Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi: Tenint en compte l’indicador anterior, es pot afirmar que aquest també es compleix. Sobretot hi ha evidència amb les propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi (dinàmiques de cooperació).

•           Conèixer i participar de la identitat i organització del centre: al llarg de la conferència aquest ítem el tinc molt clar que es compleix. N’Albert ha participat molt activament, proposant canvis i millores del centre educatiu.

•          Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió: com ja he dit abans, en aquesta escola es dóna molta importància a la reflexió. Per tant, en el moment que sorgeix un problema, és resolt per mitjà d’aquesta i el diàleg. D’aquesta forma, es considera vital partir d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.

•           Avaluació formativa i continuada. Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat: es compleix ja que es fa una retroalimentació i les activitats són procedimentals.

•           Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte: amb el foment de la cohesió i de la cooperació, es deixa entreveure que hi ha un bon clima a l’aula, i que es creen vincles afectius i positius amb l’alumnat.

INDICADORS QUE NO S’HAN TRACTAT A LA CONFERÈNCIA (potser que no s’acompleixin).

•          Potenciar la creativitat dels infants.
•          Materials originals i atractius, motivadors.
•          Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

Un cop fet això, i per finalitzar m’agradaria mostrar-vos aquest vídeo on s’explica l’aprenentatge cooperatiu de l’escola de Son Ferrer. Podreu entendre millor tot l’esmentat amb els indicadors i comprovar-ho per vosaltres mateixos/es.

 

Aprenentatge Cooperatiu Ceip Son Ferrer from CEP Palma on Vimeo.


-Per a més informació: http://www.ceipsonferrer.com/?lang=ca 



**Justificació d’etiquetes: 
1.2 ja que reflexiono sobre si es compleixen o no els indicadors de bones pràctiques.

1.3 ja que he accedit a altres bloc i webs per tal d’ampliar la meva formació.

3.2 ja que he reflexionat sobre les dinàmiques que es duen a terme en aquest centre i les relacions que s’estableixen.

Reflexió sobre el pla de millora

Hola a tothom,

Fa uns dies que no estic per aquí, ja que he estat centrada en realitzar un projecte de millora en el centre educatiu de Can Cantó, en Vila, juntament amb les meves companyes Eva Maria i Paula. Concretament el nostre pla consisteix en la millora del pati interior i exterior. I si voleu conèixer més, aquí vos deixo una explicació d'aquest:

Plademillora by evamariaibz

Per finalitzar, afegeix una graella de reflexió sobre el nostre pla de millora:

Graella Reflexió Sobre El Pla de Millora by evamariaibz

***Justificació d'etiquetes:
Mirar Primer Scribd ("Plademillora"): última pàgina.

Les bones relacions amb les famílies

Bones tardes! 

Continuant amb l'anàlisi de bones pràctiques, l'entrada d'avui està dedicada a una bona pràctica que  es realitza en el centre. 

Abans d'exposar-la, cal esmentar que aquest anàlisi l'he dut a terme amb dues companyes: Eva i Paula. 

Així doncs, a continuació podreu conèixer quina bona pràctica hem observat:

Bona Pràctica de Centre by evamariaibz

Justificació d'etiquetes:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: Hem analitzat una bona pràctica de centre a on hem tingut en compte les actuacions de cadascuna de les docents que en formen part.

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre: Al llarg del treball ens hem anat realitzant preguntes que hem resolt per observació directa i gràcies a l’ajuda que ens han oferit la directora i les educadores.

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: En aquesta bona pràctica aportem reflexions referents a les dinàmiques de treball entre família i escola, la cooperació entre el professorat per a la creació d’estratègies que fomentin una bona relació amb les famílies i el context proper. Tot això ho hem plasmat a través d’exemples al llarg del treball.

Una bona pràctica d'aula: El joc heurístic

Bon dia,

A continuació, facilitaré el meu anàlisi d'una bona pràctica d'aula que tracta sobre el joc heurístic.

Bona Practica Aula by CarolinaMorenoMayans

Imatges sobre el joc heurístic (totes són fotos pròpies):

Organització Espai i Material

Organització Espai i Material

Infant fent construccions amb taps

Infant recollint 

Infant tapant el que han recollit

I per acabar...

"Los niños desde pequeños van construyendo teorías explicativas de la realidad de un modo similar al que utilizan los científicos". (FRANCISCO TONUCCI, 1996)

*Justificació d'etiquetes:

1.2: Ja que parlo sobre una bona pràctica d'aula.

2.5: Ja que dedico un apartat de parlar dels meus dubtes i dilemes.

3.3: Ja que contrast que el centre mostra satisfacció amb el joc heurístic i ho reflexa en els seus documents.

Un dia a l'escoleta

Bones tardes!

Aquí som altre cop per a reflexionar sobre les meves pràctiques. Voleu saber-ne més sobre elles? Doncs avui em dedicaré a respondre i reflexionar sobre una sèrie de preguntes per tal d’ensenyar-vos com va la meva nova experiència.

• Què fan els infants en un dia típic?

En un dia típic els infants arriben entre les 9 i 9.30 i realitzen joc lliure (normalment es pregunta quina joguina volen i se’ls hi dóna). Després, recullen, seuen a l’estora, se’ls crida un a un i es posa el pitet. Seguidament, agafen la mà d’un company i surten amb menjador fent un tren i cantant “un tren petitó”. Es seuen al menjador, s’aixequen les mànigues de la samarreta (ajudem si cal) i els hi facilitem el menjar. Després, veuen aigua. Ells porten el got, plat,... al carro. Renten la taula. Higiene. A continuació fem activitat. Seguidament, si hi ha temps surten al pati i si no, ja toca higiene (canvi de bolquer). Es l’hora del descans. Dormen aproximadament 45 min-1 hora. S’aixequen, posem pitets i és l’hora de dinar (també primera sortida). Mengen i al igual que a l’esmorzar, porten el plat, el got, forquilles,... un cop acaben de menjar. Higiene (canvi bolquers, roba,...). Segona sortida.

L'higiene forma part de la rutina del dia a dia
https://www.flickr.com/photos/carriagada/232363033/

• Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

La mestra d’aula decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar, encara que això es tracta amb la resta de l’equip docent i directiu (sobretot l’avaluació). De fet, algunes pautes estan establertes des de l’inici de curs. Molts aspectes són consultats amb tot l’equip.

• Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els

ajuden?

-Establir unes rutines.

-Aplicació d’estratègies (temps-fora).

-L’estructura de l’aula i el material que la compon.

-Prestar atenció als infants i mantenir una escolta activa amb ells.

-Conèixer a les famílies i tenir una bona relació i comunicació amb elles.

-Conèixer les característiques individuals de cada infant.

-Mantenir un vincle afectiu amb els infants.

• Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan

sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades per racons, encara que algunes tenen una millor distribució que altres. Segons el que es vol treballar en cada aula i el nivell de desenvolupament dels infants gaudeix d’un material o un altre. En cadascuna d’elles es reflexa el projecte de treball: la mar. Les rutines són iguals per a tots els nivells encara que varia la seva complexitat i exigència. Els espais de l’escola s’organitzen segons les necessitats de l’etapa de 0 a 3 anys que tenen els infants i segons les necessitats dels adults (per exemple: la sala de mestres): hi ha una sala de psicomotricitat, un menjador, una cuina, un taller, una sala per a mestres, una sala per a la directora, pati (2), 4 aules, una bugaderia, 4 banys (un de minusvàlids i altra està adaptant-se per ser una sala de la llum). Els horaris estan establerts des de l’inici de curs (menys aquells dies d’assumptes personals). Es configuren per mitjà de tot l’equip que conforma l’escola.

Les aules estan organitzades per la mestra corresponent, les rutines i els espais per tot l’equip docent i directiu, i els horaris són establerts per l’equip docent, directiu i altres membres externs.

Qui decideix per on començar i quan acabar es tracta per tot l’equip docent i directiu. Quasi tot es parla entre ells. Tenen una bona comunicació.

En cas de que sorgeixi un problema o entrebanc dins la jornada, es sol solucionar comentant amb la directora i decidint entre tots aquells implicats. Depenent de què succeeixi es dóna una resposta o una altra, però sempre la directora ha d’estar assabentada. Ella és la que diu sí o no.

• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden

a aprendre? Com interactuen amb el mestre/a? Com s’interactua amb les famílies?

En el nivell que jo estic, d’un a dos anys, la interacció dels infants és en parella o grups molt reduïts. Principalment interactuen per establir joc i ho fan, majoritàriament, a través de la comunicació no verbal, ja que el seu llenguatge és escàs. En alguns moments determinats, col·laboren i s’ajuden uns a altres. Per exemple a l’hora de recollir treballen tots junts, a l’hora de netejar la taula, el moment de repartir l’aigua,... Un exemple més concret és el següent: Una nena  estava jugant amb un cotxe i volia pujar un petit escaló amb ell. No podia i crida a una altra. L'altra acudeix i l'ajuda a pujar el cotxe. Així amb mirades i gestos s'han entés i han interactuat.

Per altra banda, la interacció dels infants amb la mestra és molt bona. Quan arriben i se’n van donen una abraçada i un petó a la mestra, quan tenen la necessita de comunicar-li alguna cosa important per ells ho fan, quan necessiten ajuda li demanen, quan tenen un problema recorren a ella,... La interacció amb la mestra no només es basa en llenguatge no verbal, sinó també del verbal. Els infants tenen molt bona comunicació amb la mestra i inclús, en moltes ocasions, són ells els que s’apropen a ella i ofereixen la seva ajuda. Els infants mostren molta estima i respecte cap a la mestra.

Per últim, la interacció amb les famílies s’estableix per diverses vies: cara a cara, per telèfon, a través de notes informatives, i també el racó de les famílies (amb un document on s’explica la metodologia del centre, el concepte d’infant i d’escola; hi ha una bústia per a suggeriments,...). La interacció cara a cara és dóna reunions en gran grup o individuals amb els pares, en xerrades, en l’arribada dels pares amb l’infant a l’escoleta per informar com s’ha aixecat o com ha dormit, en la sortida per a que els pares coneguin com li ha anat el dia al seu fill a l’escoleta,... Per telèfon es sol cridar als pares si un infant es posa dolent, si un infant ve més tard, si es queda o no al menjador, si no ve perquè està dolent o per saber per què no ha vingut, etc. A través de notes informatives per a que els pares sàpiguen si hi ha qualsevol esdeveniment o sortida,... I el racó de les famílies on s’explica de forma breu el PEC, el pla d’acollida dels infants (on s’exposa en què consisteix el període d’adaptació i com es realitza), entre altres.

• Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta?

Molt important l'organització del temps i l'espai
https://www.flickr.com/photos/miniaturasdelola/3111801516/

Els marcs conceptuals que recolzen l’organització de l’espai i el temps no són uns en concret, sinó que s’agafen idees de diversos autors com són Malaguzzi, Locksy,... D’aquesta manera elles creen la seva pròpia pedagogia. El que sí està clar és que tots els moments i espais són educatius i que el principal a tenir en consideració són les necessitats i les individualitats dels infants. Així, per l’escola és important l’organització del temps per rutines i la diversitat d’espais i materials.

I fins aquí l'entrada d'avui. Un altre dia vindré amb més preguntes i respostes!

ADÉU!

*Justificació d'etiquetes:

1.1: Ja que he accedit i consultat el mòdul 3.

3.1: Ja que les preguntes plantejades són sobre el funcionament del centre i de l'escola.

3.2: Ja que reflexiono sobre l'organització del centre i aula.

Conferència Mercè Adrover

Bon dia!

L’entrada d’avui tractarà sobre una conferència que van rebre fa uns dies per part de Mercè Adrover a classe de Reflexió i Innovació.

Mercè Adrover és mestra d’Educació Infantil amb una àmplia experiència de la qual ens parla al llarg de la conferència. La seva metodologia de treball la duu a terme a través dels projectes de treball, els quals la seva manera d’entendre’ls i realitzar-los ha canviat durant els anys. Així, amb el pas del temps, ha anat perfilant la seva metodologia.

Mercè, a l’hora que ens relata la seva experiència, ens deixa veure tota una sèrie de condicions i característiques personals que han resultat facilitadores de processos de canvi. A continuació els exposaré per a què els conegueu:

-Els primers anys com a mestra, na Mercè estava convençuda de que volia treballar per projectes i que volia treballar tots els continguts i aconseguir tots els objectius que establerts en el currículum. No obstant, això que ella feia no eren projectes, sinó més bé centres d’interès i inclús, unitats didàctiques. No eren construccions creades pels infants, sinó per ella. Al adonar-se d’aquest error, va decidir canviar de metodologia.

-Importància de les converses dels infants. Va començar a transcriure totes les converses que tenien els infants. Els hi deixava xerrar fins que sortís una idea per a un bon projecte. T’adones d’idees importants que si no fas una escolta activa i prestes molta atenció, no t’adonaries.

-Es va adonar que les preguntes que ella feia abans eren molt simples. Els infants tenen plantejaments més complexos. A veure que els temes que a ella l’interessaven als infants no.

-Va començar a comunicar els projectes als pares.

-El treball per projectes ha de ser interdisciplinari, és a dir, treballar totes les àrees.

-Va passar de centrar-se en realitzar projectes des d’una vessant més científica, a afegir alguna cosa més. Els projectes són complexes.

-D’una idea de projecte, pot sorgir una altra que sigui més propera als infants i que per tant, els interessi més. Els infants “amaguen” algunes idees a través de les que expressen. Per exemple: “Què passa quan dos niguls xoquen?” El que de veritat els preocupa és la por, de quina manera superar-la.

-A les preguntes, la majoria de vegades ells troben les solucions. D’això es tracta, que siguin els infants els que trobin per si mateixos la resposta a la pregunta plantejada.

-És ideal fer preguntes de comparar i on nosaltres creem la resposta.

- A l’hora d’opinar, no forçar ningú a fer-ho, però sí proporcionar estratègies per a que ho faci.

-S’han d’evitar preguntes que no generin un dubte real, i on la solució sigui tancada i ràpida, que no fomenti cap reflexió.

-Convé parlar del què s’està fent i del procés ja que així podem ser conscients del nostra aprenentatge i del possibles errors que estam cometent. Tant mestra com alumnes.

-Per últim, dir que els projectes no són fixes, sinó que canvien i evolucionen.

Bé, tot això és el que na Mercè ens va deixar entreveure durant la seva xerrada.

Com podeu veure, en aquestes conferències i en les experiències que les seves protagonistes ens conten, n’hi ha aspectes prou important dels quals aprendre.

Això és tot.

Fins aviat!

*Justificació d'etiquetes:
1.2: Ja que reflexiono sobre elements que mostren una bona actuació professional de Mercè Adrover.
4.2: Ja que a la vegada que identifico condicions i característiques professionals, estic identificant bones pràctiques.
4.3: Ja que elaboro hipòtesis de per què ha fet o ha passat una cosa en les diverses situacions que ens comenta na Mercè.

Expectatives

Las expectativas eran como la porcelana fina. Cuanto más fuerte te agarrabas a ellas, más probable era que se rompiesen.

Brandon Sanderson

Hola de nou!

En aquesta entrada parlaré una miqueta més sobre el meu període de pràctiques. En concret, exposaré les expectatives que tenia a l’inici de les pràctiques i la realitat viscuda en el centre i en l’aula d’1 a 2 anys.

Abans de començar les pràctiques i durant la primera setmana les expectatives que vaig crear foren les següents:

-No congeniar amb la meva tutora.

-No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació.

-Els meus dubtes podran ser resolts.

-No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...

-Tardar en adaptar-me.

-Obtenir ajuda per part de la tutora.

-Sentir-me integrada en l’escola.

-No saber ajustar les activitats proposades als infants.

-Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas.

-Finalitzar cada dia molt atabalada y cansada.

-Aprendre molt i sobretot, dels meus errors.

-Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer.

-Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes.

Aquestes són les expectatives que tenia en un primer moment. Com podeu observar, la majoria estan enfocades de manera negativa, però com molts sabeu, a vegades lo nou causa por, i sobretot nirvis que no deixen tenir una visió positiva, sinó més bé pessimista. No obstant, a mesura que han passat els dies, m’he adonat que la meva mirada ha canviat.

La realitat viscuda durant aquests dies no ha estat com jo esperava, no del tot. Ho explicaré a partir de les expectatives anteriorment mencionades:

• No congeniar amb la meva tutora: En un primer moment, sentia que la relació amb la meva tutora no era molt bona, sentia que ella no estava agust amb mi i que tal vegada, podria arribar a molestar-la. Però, al llarg dels dies, aquesta relació ha canviat notòriament cap a millor. Suposo que al principi la relació era més freda perquè no ens coneixíem i ens havíem d’adaptar l’una a l’altra. Poc a poc, això s’ha aconseguit i el nostre vincle és molt agradable i confortable. La confiança entre nosaltres ha millorat molt i és el que més ens uneix.

• No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació: Aquest aspecte crec que ho he anat coneixent a mesura que he portat a terme una acció i la seva conseqüència no ha estat l’esperada. La meva tutora també m’ha ajudat. Si en alguna ocasió, no he fet una bona actuació he après de l’error o bé, la meva tutora m’ho ha indicat. No obstant, és un tret que a dia d’avui encara estic aprenent.

• Els meus dubtes podran ser resolts: Als primers dies, la tutora de suport va ser de gran ajuda ja que en la majoria de casos era ella qui responia els meus dubtes. Després, ja va ser la tutora qui em va ajudar a resoldre’s.

• No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...: Aquest era un dels meus grans temors al començament de les pràctiques, sobretot ho pensava el primer dia. Eren moltes dades, noms, petites cosetes a recordar. Però, prova superada! Algun cop, pot ser que m’oblidi d’algun nom, alguna dada, no obstant, enseguida m’adono, somric i rectifico.

• Tardar en adaptar-me: La primera setmana va ser adaptació. La segona ja era assimilar aquesta adaptació. A la tercera, ja podria considerar-me ben adaptada. Així, crec que el meu procés d’adaptació no va ser tan durador com pensava.

• Obtenir ajuda per part de la tutora: Totalment complert. De fet, he obtingut més ajuda de la que m’esperava. Aquí ha estat clau la confiança que he anat adquirint amb ella.

• Sentir-me integrada en l’escola: La primera setmana aquesta integració no la tenia, però poc a poc, he tingut més relació amb tot l’equip directiu i docent i a partir d’aquí, aquesta integració s’ha vist afavorida.

• No saber ajustar les activitats proposades als infants: Aquesta expectativa encara segueix estant. No obstant, considero que a mesura que proposi activitats, canviarà. Ja he proposat una activitat, i bé, puc dir que l’activitat requereix un millor ajustament, però s’ha desenvolupat prou bé. Ara, ja sé com millorar-la i adaptar-la al meu grup-classe.

• Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas: Això ha costat, ja que als infants de 0 a 3 anys els canvis els hi afecten molt. Aquest aspecte ha estat una muntanya que he tingut que escalar amb força, tot depenent de l’infant, i que encara hi ha un tros per arribar fins a dalt del tot. He notat una gran evolució des dels primers dies fins ara, però encara hi queda. Els infants m’accepten com algú més que hi és a classe amb ells, però en algunes ocasions no em fan cas i s’observa que necessiten més temps d’adaptació.

• Finalitzar cada dia molt atabalada i cansada: Les dues primeres setmanes ho pensava quasi a diari. A la tercera, va anar minvant. Ara, depenent del dia, em sento una mica atabalada i cansada, però no com els primers dies i tampoc, succeeix sovint.

• Aprendre molt i sobretot, dels meus errors: Sí, expectativa aconseguida. Estic aprenent molt, i els errors aprenc bastant!

• Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer: Aquesta evolució dura i dura! Després d’un més i mig puc dir que aquesta expectativa s’està complint. Noto una gran evolució en mi, en com em sento i com actuo des de que vaig començar fins ara! D’estar perduda a actuar com a mestra en alguns moments hi ha tot un canvi!

• Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes: Personalment, penso que aquesta expectativa és complexa i encara em queda aprendre molt sobre això. Per una banda, has de conèixer estratègies de resolució de conflictes i per altra, has de saber aplicar-les. No és gens fàcil. Actualment, molt poc a poc estic aplicant aquelles estratègies que observo. Per jo, és un procés difícil i lent.

I fins aquí l’entrada d’avui on he fet una comparació de les meves expectatives inicials i la realitat viscuda durant aquestes setmanes de pràctiques.

Pròximament una nova entrada,

Fins aviat! 

*Justificació d'etiquetes:
2.1: Ja que es poden veure els meus puns febles d'abans i els meus punts forts. I sobretot les meves capacitats.
2.3: Ja que parlo sobre el que encara he d'aprendre i d'alguns objectius proposats abans que he aconseguit.
2.4: Ja que parlo sobre formació rebuda (algunes estratègies de resolució de conflictes) i de formació futura (activitats ajustades al nivell dels infants).