Educació i reflexió sobre el que veiem

« Enseñar es aprender dos veces ». 

Joseph Joubert

I així és. Els mestres hem d’ensenyar, però alhora també aprenem (conceptes, millorem les nostres habilitats,...). En la vida aprenem i ensenyem.

La meva primera entrada d’aquest bloc de tercer curs es basa en això: ensenyar i aprendre.

http://www.flickr.com/photos/76205755@N00/2426726375/
La maestra i els alumnes aprenen.

 Aquest cop, gràcies a l’assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia he pogut aprendre, entre altres aspectes, a fer una reflexió crítica sobre els mitjans actuals de comunicació, sobre el cine, la televisió,... i el que mitjançant aquests, s’ensenya i transmet.

Per exemple, alguna vegada us heu qüestionat el que ens ensenyen en les pel·lícules de “Cenicienta”, “Blancanieves”, o qualsevol altra de Disney? Jo fins fa uns mesos tampoc, però ara puc recomanar que ho faceu. Us sorprendreu molt!

No obstant, avui no sóc aquí per parlar-vos d’aquestes pel·lícules, sinó d’altra: “Ice Age: La edad de hielo”, de la qual he realitzat un treball junt a les meves companyes Alicia i Eva (en el seu bloc també trobareu una reflexió sobre ella).

Aquest treball consistia en fer un anàlisi del film i seguidament, fer la seva aplicació didàctica.

Amb la confecció d’aquest treball, ja puc contestar les següents preguntes:

Què he après gràcies a aquesta tasca? Quina aportació té per al meu futur com a docent? Quins aspectes podria treballar?

Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a analitzar una pel·lícula. Mai ho havia fet i poc a poc ho he aconseguit. Parlant d’analitzar dir que tampoc m’havia fixat en tots aquells aspectes tant positius com negatius que pot tenir. 

Sempre que visualitzo una pel·lícula, penso en si m’agradarà o no (et fixes en gustos personals), però no en el que aquesta t’aporta per a la teva vida.

De fet, quan vaig veure “Ice Age” pensava que era adient per infants perquè em resultava entretinguda i divertida, però a banda, hi havia molt per fixar-se.

Així, puc afirmar que una de les coses que he après és en centrant-se en el missatge que ens envien les pel·lícules, en conèixer els aspectes positius i negatius que tenen i com aquests, poden afectar a la nostra vida, tan de manera inconscient com conscient.

No hem de fer una ullada per dalt, sinó baixar-la i apropar-la, obrint bé els nostres ulls.

Si som capaces de fer això com a mestres, ja podem començar a treballar. Això, el que hem après nosaltres, ara s’ho hem de transmetre als infants. Serà difícil, però el poder ajudar-los a ser crítics amb el que veuen, serà un gran regal per a nosaltres.

http://www.flickr.com/photos/jgoge123/6091467493/
Ensenyar als infants a  mirar

Tot i això, la visualització d’Ice Age comporta avantatges i inconvenients. Per una banda, ens mostra certs valors que són apropiats per a treballar en infantil com l’amistat, el perdó, cooperació, però d’altres que no ho són com agressivitat i el sexisme (de forma implícita).

Per tant, l’anteriorment esmentat, em fa pensar que a banda de saber seleccionar les pel·lícules adequades, on s’ha de tenir una intencionalitat molt clara, també és molt important reflexionar sobre els continguts que mostren, tant positius com negatius. Així, si trobem una pel·lícula com aquesta, que considerem que té alguns aspectes positius a potenciar i d’altres negatius, convé tractar-la profundament i treballar-la des d’una perspectiva reflexiva, crítica i conscient, on l’infant s’adoni d’allò que és adient i del que no.

De fet, aquesta perspectiva l’hem volgut plasmar en la nostra proposta didàctica. Per exemple, hem creat una activitat on els infants havien d’explicar l’escena i exposar si la conducta dels diferents personatges era adequada o no, i justificar-ho. Contant sempre amb l’ajuda de la mestra, predisposada a crear debat, a posar idees en comú, i a extreure conclusions, juntament amb la classe. D’aquesta manera, hem pretès que els infants reflexionin sobre les pel·lícules, expressin les seves opinions, i aprenguin que les pel·lícules van més enllà del que veuen a través dels ulls.

Finalment, puc concloure que amb el treball de l’anàlisi del film “Ice Age: La edad de hielo”, he après a focalitzar la mirada en el que ens volen transmetre les pel·lícules per mitjà dels seus continguts, del llenguatge que usen, i del mitjà en sí. Ja sé que no es tracta d’una mirada superficial, sinó d’una detallada. No es trien només per entretenir, sinó per educar. D’això és del que us parlo: d’educar la nostra mirada, ja que d’ella també aprenem.

Així, com a futura docent m’he adonat que en una societat envoltada de noves tecnologies i dels diversos mitjans de comunicació, no hi ha dubte de que per adaptar-nos a ella, necessitem una alfabetització audiovisual.

Per tant, acabo l’entrada amb aquesta oració: 

 "La tarea del educador moderno 

no es podar las selvas, sino regar los desiertos". 

Clive Staples Lewis